El celler que Manuel Raventós va imaginar i Puig i Cadafalch va projectar.
L’any 1898, en un Penedès que havia quedat arrasat pels efectes de la fil·loxera, Manuel Raventós decideix encarregar un nou celler a Josep Puig i Cadafalch. Visionari i emprenedor, Raventós havia dirigit la lluita contra la plaga amb un grup de propietaris anomenats irònicament els Set Savis de Grècia. Després de moltes proves, s’havien plantat nous peus de cep de procedència americana que facilitarien el ressorgiment de la vinya.

En aquest context, Raventós contacta amb Puig i Cadafalch, a qui coneixia dels ambients polítics i socials de Barcelona, per tal que projecti un nou celler molt més gran i d’estil modernista. Li encarrega tres edificis: un per a vinificar (el majestuós Celler Gran); un per a les premses (avui convertit en museu); i un per a l’expedició i etiquetatge, actual recepció. L’arquitecte accepta l’encàrrec, que executarien constructors penedesencs, i comença un intercanvi de cartes entre tots dos, moltes de les quals es conserven a Can Codorníu.

Puig i Cadafalch projecta un conjunt d’edificis industrials modernistes amb tècniques experimentals, com ara naus cobertes amb arcs parabòlics, voltes de maó, decoració de trencadís, vidrieres emplomades, pinacles ornamentals, etc. Manuel Raventós, alhora, li trasllada indicacions funcionals, com les mides de les andanes per facilitar la descàrrega dels carros, la inclinació necessària per fer que el most caigui al celler per decantació des de la sala de premses, o la necessitat que la sala d’embotellar no tingui columnes per facilitar el treball i el moviment de caixes. Al 1900, de nou per carta, Raventós li reclama que comenci les obres de forma immediata.

L’any 1907, mentre les obres del celler avancen, Manuel Raventós decideix construir una torre senyorial perquè la masia familiar, que també acull les oficines, està quedant petita. Puig i Cadafalch, autor de la Casa Amatller o la Casa de les Punxes de Barcelona, li envia un pressupost de 3.500 pessetes (conservat encara a Can Codorníu) i inicia el projecte.

Anys més tard, el creixement del negoci del cava va ser tal que el celler va tornar a quedar petit. La família Raventós, per mantenir l’harmonia artística, va encarregar un nou edifici a LLuís Bonet i Garí (1930-1980), deixeble de Gaudí, que es convertiria en director de les obres de la Sagrada Família. Més enllà del seu valor artístic, els 30 plànols expliquen la historia d’un llegat, del compromís d’una família per l’art i la cultura, així com el naixement i el creixement del sector del cava al nostre país, exemplificat amb el celler que el va crear: Codorníu.

Els plànols de Puig i Cadafalch i Bonet i Garí s’han conservat durant anys en calaixeres arxivadores de dibuixos tècnics a Can Codorníu, al costat de cartes, fotografies de l’època, cartells publicitaris i diversos llibres de comptabilitat del celler. Coherents amb el seu propòsit corporatiu d’operar de forma sostenible i responsable amb la cultura, l’any 2016 Codorníu ja va cedir un miler de fotografies inèdites de principis del segle XX a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Des d’ara, amb aquesta cessió, els plànols de Puig i Cadafalch i Bonet i Garí també quedaran preservats, digitalitzats i accessibles per a tothom en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Fa només uns mesos, el celler va ser distingit amb el Segell d’Empresa Compromesa amb la Cultura que atorga la Fundació Catalunya Cultura.