Barcelona/Redacció, 27 de març de 2024.

COM EL VALLÈS NO HI HA RES

Quedem al que serà el seu nou Celler, el que serà el primer celler de Sabadell en molts anys, probablement també la primera nova bodega de la comarca en dècades. Entrem a la nau, un antic petit teler dels molts que hi havien a la ciutat i que la globalització va esborrant de la nostra fesomia urbana. A dins, l’espai buit, abandonat, es mostra però diàfan, amb un sostre de vigues de fusta encavalcades que fa que sigui fàcil imaginar l’espai funcional i acollidor que acabarà sent.

La de l’Íñigo és una història que trenca motlles: amb la infantesa al Vallès, a cavall entre Ullastrell i Sant Cugat, sense antecedents familiars en cellers o el camp, acabarà trobant la vinya i sentint el desig de començar a recuperar-la en una comarca on havia regnat durant segles fins que fil·loxera i industrialització la van portar, pràcticament a l’extinció.

Els primers contactes amb la terra li venen de la seva primera feina en un empresa de jardineria, després passarà al paisatgisme, feina que li obrirà nous horitzons i el portarà fins Etiòpia en projectes de voluntariat. A la tornada, comença a conèixer el món del vi i passa per Espiells on descobreix que li agrada molt i més quan comença a fer pràctiques amb en Rubén Parera (Finca Parera), on s’hi quedarà 4 anys treballant-hi. D’allà, segurament encomanat per l’energia vital d’en Ruben, s’embarca en dues feines: obrir una vinoteca al barri de Gràcia i alhora, començar a portar la vinya de Can Calopa, a Collserola, de la Cooperativa L’Olivera.

La il·lusió de menar vinya pròpia fructifica l’any 2017, quan la jubilació del propietari d’una vinya a Can Canaletes de Cerdanyola del Vallès li permet començar a recuperar-la. Després dels anys de combinar tasques simultànies de refer el vinyer i començar a fer proves de vinificació, el 2021, surt ja amb els seus primer vins.

Aquest 2024 és un any prolífic en realitats i projectes de futur: ha començat a plantar vinya al Pi d’en Xandri a Sant Cugat (garnatxa, monastrell, xarel·lo i malvasia), ha plantat 1,6 Ha a Terrassa ( malvasia, picapoll i terrassenc ), a sanejar i preparar més de dues hectàrees a Can Catà de Cerdanyola que plantarà l’any vinent i a iniciar la construcció del seu nou Celler a Sabadell. Tant les vinyes de Cerdanyola com les del terme de Sant Cugat es troben totes dins el Parc Natural de Collserola.

Un somni a contracorrent que va esdevenint realitat i que només s’explica per les dosis gegantines d’esforç, treball i voluntat de fer-lo realitat que l’Iñigo hi posa.

EN PRIMERA PERSONA

Els orígens
Avui en dia, la vinya té una presència residual al Vallès Occidental, però a finals del segle XIX era la comarca amb una major especialització vitivinícola per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia.
Amb l’arribada de la fil·loxera el 1883, el cultiu de la vinya va patir una marcada crisi amb la pèrdua de la majoria de les plantacions, tot i que al Vallès Occidental es van substituir gairebé la totalitat dels ceps afectats.
Aquesta replantació no va tenir la recompensa esperada ja que el cultiu de la vinya va entrar en una etapa de sobreproducció i baixada dels preus de venda fent que comencés una forta crisi vitivinícola, que acabà cap al 1950 amb la desaparició gairebé total de les vinyes al Vallès Occidental.

La continuïtat
La iniciativa de Rabassaires pretén treballar les parcel·les que encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès Occidental i replantar en terrenys en desús en zones on abans la vinya havia estat tant present.
L’objectiu final és parlar del territori, de la seva memòria i, per sobre de tot, compartir l’essència de la comarca a través d’una copa de vi.

El nom – Rabassaires –
Néixer com a projecte sota aquest nom, no és fortuït.
Durant molt anys, Rabassaires era el nom que rebien els viticultors que conreaven una terra a través del contracte de rabassa morta.
Aquest contracte de llarga durada, establia la cessió de les terres per part del propietari al rabassaire, amb la condició que les plantés de vinya i les conreés durant un temps determinat. Normalment, aquest límit temporal s’establia quan dues terceres parts dels ceps morien.
És per això, que el nom que atorguem al projecte ens identifica de ple amb la nostra lluita, amb la que pretenem recuperar terrenys en desús al Vallès Occidental mitjançant acords amb els propietaris. Amb la voluntat de poder recuperar història, patrimoni, paisatge i cultura, a través del cultiu de la vinya.

La nostra tasca
La perseverança, l’esforç i la inquietud, són l’essència amb la que vivim i construïm el projecte Rabassaires.
Ho fem a través de la recuperació d’espais en desús en entorns urbans del Vallès Occidental, per poder-hi construir un mosaic cada vegada més verd. Treballem aquests espais de manera manual i artesana, per tal de respectar en la major mesura possible les vinyes i els seus fruits.
Conreem els ceps amb productes que no provenen de la síntesi química, no utilitzem insecticides ni pesticides, amb la finalitat de treballar a través d’una agricultura sostenible.
Al celler, desenvolupem de manera artesanal tots els vins. Buscant respectar el producte en totes les seves etapes amb l’objectiu de preservar-ne la seva essència.
En l’elaboració dels nostres vins, intentem col·laborar amb empreses de l’entorn de la comarca i intentem reduir els intermediaris perquè creiem en l’economia de proximitat.

El nostre entorn
Actualment estem conreant vinyes a Cerdanyola del Vallès i estem gestant diferents projectes a la comarca del Vallès Occidental. En els propers anys esperem gaudir de l’oportunitat de conrear vinyes a Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Sabadell, i seguir treballant per poder estendre el projecte Rabassaires a tot el territori vallesà.
El quan
La voluntat de Rabassaires és que tothom pugui gaudir dels nostres vins en tots aquells moments d’oci i gaudi amb família i amics.

Saber-ne més
>> web: Rabassaires
>> instagram: