Marçà/Redacció, 4 de juny de 2024

En Josep Maria Vendrell, fill de pagesos-viticultors de Marçà, va decidir de ben jovenet que li agradava la terra i la vinya i per això va estudiar a l’Escola Agrària de Mas Bové, a Constantí, per després fer estudis d’enologia a l’Institut de Falset.

L’any 2000 els seus pares li donen 9 hectàrees de vinya al Mas de l’Anís, on començarà el seu projecte juntament amb la seva parella, la Núria Barceló i hi aixecaran també casa i el primer celler.
D’aquelles 5.000 primeres ampolles de fa vint anys i escaig a les 65.000-70.000 actuals amb una trentena d’hectàrees entre les originàries i d’altres com el Mas d’en Crusat, el Camí de Capçanes i el Mas d’en Joan Gros, totes dins la DO Montsant.

El Mas de l’Anís
La Núria m’atén i em fa una primera visita guiada al celler, on a banda d’explicar-me la història de la bodega, em va presentant els seus vins i el perquè dels seus noms. L‘Alleu, per exemple, és el nom del paratge on s’hi troba el Mas de l’anís que, de fet, és només la Masia on hi havia una mina d’aigua. Fins allà hi anaven de passeig la gent de Marçà i els antics propietaris els donaven aigua amb flors d’anís per fer-la més fresca i d’aquí en ve el nom.
En el cas dels Miloca i Miloquera del Turó de Marçà, el Rebuf i el Serè, pels vents dominants a la zona, la Servera pel paratge d’on prové el raïm. Així arribem al vi més nou del celler, el Tres Germanes, un vi molt especial dedicat a les seves filles amb etiqueta dissenyada per la Pilarin Bayès.

L’origen del Miloca Carinyena
Darrera del Mas s’hi troba la vinya de carinyena que és l’origen del Miloca jove i monovarietal que elaboren des de 2009.
La vinya, plantada des del 2009 té el privilegi de gaudir de reg de suport i, a diferència d’altres vinyes de la comarca prioratina, s’escapa dels efectes de la sequera. Com m’explica la Núria, no s’escapa però d’altres plagues climàtiques com les calorades del juny 2019 que van assolar vinyes al Priorat, la Terra Alta o les regions del sud de França. Al 2020, a banda de patir el tancament de la restauració per la Covid, va ser l’any del míldiu causat pels estralls de les pluges infatigables d’aquella primavera i estiu.

Enguany, la comarca pateix molt per la falta de pluja- actual i acumulada els darrers tres anys-. De moment les temperatures no fan de les seves i es mantenen dins la mitjana. La particularitat d’aquest tros és el seu sòl, que a diferència del caràcter més argilós de les vinyes de Marçà, aquí és arenós, semblant al sauló que trobem a la zona d’Alella.



Saber-ne més?
>> web: Vendrell Rived
>> Instagram: https://www.instagram.com/cellervendrellrived/