L’Aranyó, Les Garrigues-DO Costers del Segre /Redacció, 7 de juny de 2024

A l’Aranyó de les Garrigues el clima és dur: sec, tòrrid a l’estiu i fred a l’hivern. En una de les comarques més seques de Catalunya, el paisatge i els conreus s’hi han adaptat al llarg dels segles. Oliveres arbequines, ametllers i vinyes que en sòls pobres i amb poca aigua fan poca producció però una alta expressió del fruit.

A finals dels noranta, Família Torres compra les gairebé 800 hectàrees del “Purgatori”, l’antiga finca dels “Desterrats”, monjos de Montserrat que havien de fer penitència i hi vivien i treballaven expiant les faltes comeses.
D’aquestes, unes 220 hectàrees són ara de vinya, la resta bàsicament olivera i bosc.
L’any 2001, Família Torres comença a plantar-hi les primeres varietats de raïm, sobretot, garnatxa negra i carinyena a les que posteriorment s’hi ha afegit l’ancestral “Gonfaus”, recuperada per la Família i que ha demostrat una adaptació magnífica a aquest clima extrem.

Pla de l’Argelaga
En David Barriche, enòleg del Celler, ens proposa fer el seguiment de la garnatxa d’aquest indret situat a una alçada superior als 500 metres, en sòls més calcaris que argilosos i que donen una acidesa remarcable al raïm. La vinya situada en alçada permet unes vistes excepcionals de tota la comarca, amb el Bessons en primer terme i cap al nord, fins els Pirineus.
Aquí els sòls són predominantment calcaris, poc argilosos i això comporta una millor acidesa del raïm. La verema s’acostuma a fer la primera quinzena d’octubre, cap al Pilar em concreta en David.
Des de fa uns 4 anys practiquen la viticultura regenerativa que sumada al reg de suport sota terra, els ha suposat un estalvi considerable de l’aigua necessària per a la vinya. El clima aquí més que sec, és àrid, desèrtic i així, enguany solament han recollit entre 70-80 litres de pluja de gener a primers de juny.
Els rendiments per hectàrea són baixos, al voltant de 5-6000kg i aquest 2024, la brotació ha estat bona però el quallat més difícil (típic també de la garnatxa).
A la vinya hi tenen sensors per controlar l’estrès hídric de la planta, però en David ens explica que han de fer una viticultura de molta precisió adaptant-se a les particularitats de cada parcel·la des de la poda a la verema. Sobre aquesta última ens diu que és una època caòtica en el sentit que els exigeix un esforç intens per separar parcel·les, varietats en la collita i les fermentacions al celler també per separat i és que, l’ extensió de la finca, les diferents alçades/orientacions de les parcel·les, varietats…els obliga a treballar de manera molt personalitzada.

L’anyada a aquestes alçades es presenta bé, ni han tingut glaçades tardanes ni de moment, cops de calor.


Saber-ne més?
>> web: https://www.torres.es/ca
>> https://www.instagram.com/brumavins/