Gandesa /Redacció, 8 d‘agost de 2024

És una tarda calorosa a Gandesa, normal perquè som a l’agost, en plena canícula i és el que toca en un país mediterrani com el nostre, però la benedicció d’aquestes terres comença a fer acte de presència i s’agraeix: la garbinada, avui fresca, ens alleuja i reviscola. Els dos germans han arribat amb el Nissan Patrol llarg que és com els vells rockers, dur, rocós, fiable per més anys que passen. L’Albert és queda avui al Celler – la feina no s’acaba mai – i amb en Rosendo anem cap a la Finca El Mas a veure la garnatxa blanca.

Enguany la calor ha estat fins ara més suportable, em diu, sense cops de calor com altres anys i per això, la verema l’esperen en unes dates més “normalitzades”, una o dos setmanes més tard que l’any passat, “més normal, més com en anyades d’abans”. Si, al juny va ploure força bé aquí a Gandesa, “però sense el reg de suport, patiríem molt” em diu Rosendo. I amb sequeres d’anys com aquesta seria la mort de la vinya de secà.

Arribem al Mas i veig la vinya ufanosa, verda, acomboiada per la garbinada que refresca pampes i gotims mentre el sol de la tarda cau amb força damunt nostre. Entenc perquè la volen tant aquesta brisa que porta la frescor del mar terra endins i permet una maduració lenta i sana del raïm.

Rosendo em mostra la vinya, la seva verdor i la garnatxa que va madurant, amb uns grans magnífics i impecables, ni rastre de malures, sans i passant del verd al daurat encara pàl·lid, d’una maduresa que s’atansa. Ha estat una anyada on la falta de pluges i l’absència de calorades extremes han propiciat una salut òptima de la vinya i una maduració més pausada del fruit. Falta poc, ara pendents del temps i més pendents encara de la vinya. Seguir-la, trepitjar el tros, veure, tocar, tastar, analitzar sucres… per decidir el moment òptim i engegar. La Verema, la culminació de tot un any de feina a la terra. Hi serem 🙂

Al marxar, Rosendo atura el cotxe davant el Mas que dona nom a la finca i m’obre la portada de fusta vella que el protegeix. És una construcció de dues plantes on a la de baix i guardaven la mula o el matxo i a dalt hi dormien pagesos i jornalers en les èpoques de molta feina, quan tornar al poble no eren uns minuts com ara. A dins, em mostra la vella cisterna excavada a sota la roca i com encara hi té aigua. Tres anys de sequera i aquesta cisterna centenària, encara ha estat capaç de guardar la poca pluja que li ha arribat com el tresor que és! Quina saviesa la dels nostres avantpassats i com en sabien d’aprofitar cada gota que queia en aquesta terra de per si seca. Els dos germans tenen el somni de restaurar cisterna i Mas per fer-hi enoturisme. Valdrà la pena.


Rosendo Esteve Vins – Gandesa, DO Terra Alta
Rosendo Esteve és la història de 4 generacions de pagesos i viticultors de Gandesa que treballen la vinya i elaboren vins a la Terra Alta de manera ininterrompuda des de 1952.

Així l’avi i besavi de les actuals generacions a càrrec del celler – el primer Rosendo Esteve-, viticultor decideix començar a fer vi i construeix el seu celler al cor de la capital terraltina. Seran vins amb una marcada personalitat fruit de la passió i esforç que hi posa.

Rosendo Esteve en l’actualitat
A dia d’avui el seu net, Rosendo Esteve Meix i els seus besnets, Rosendo i Albert, són els que menen vinyes i celler.
Les vinyes majoritàriament són de les varietats pròpies de la Terra Alta: Garnatxa, Garnatxa Blanca, Macabeu i Carinyena.
Fins l’any 2016 el vi del celler es venia a doll o engarrafat, però aquell any els 2 germans Esteve Boira, decideixen començar a embotellar els seus vins. Primer, elaboren la gamma “Dos Germans” de vins joves, dos vins blancs, un rosat i un de negre.
Després sortiran al mercat la gamma “Verdala” de vins de criança, un de Garnatxa blanca i un de Garnatxa negra.

La Finca El Mas
Visitem la Finca El Mas a la banda nord de la rodalia de Gandesa. D’aquesta parcel·la en surt la Garnatxa Blanca que es vinifica per fer el Verdala Blanc criança. És una finca en un terreny elevat en forma de vall amb bancals a diferent alçada, ben ventilats pels vents de la comarca. Els sòls són argilo-calcaris a la zona més fonda de la vall i el típic panal de la Terra Alta als bancals de dalt. Per sort, la finca té reg de suport vital amb les sequeres que hem suportat fins ara.
Les vinyes estan emparrades per afavorir la seva aireació i un correcte estat d’insolació i sanitat del raïm, però la verema és manual i els rendiments volgudament baixos, al voltant d’uns 6000kg/ha.
Gràcies al reg, la brotada i quallat de la vinya han estat satisfactoris i de moment, les perspectives són bones de cara a la verema.



Saber-ne més?
>> web: ROSENDO ESTEVE
>> https://www.instagram.com/rosendoesteve_vins.i.olis/

,