Vilajuïga/redacció, 28 de maig de 2025.

Hem quedat amb en Domènec al Celler Espelt i d’allà sortim amunt que fa pujada cap als turons que hi ha al seu darrera i que són ja l’entrada al Parc natural del cap de Creus. Pel camí em comenta la problemàtica de l’excés de senglars que fan destrosses importants a la vinya, especialment en època de verema, quan el raïm madur els atrau per la dolçor i la frescor del suc. Al llarg del camí anem veient els pastors elèctrics, ara desactivats però preparats per quan arribi el moment de la collita. Una cursa entre els viticultors i els senglars per veure que se’n surt millor.

“Quan l’Anna Espelt es fa càrrec del Celler familiar l’any 2004, després dels estudis universitaris, tenia molt clar que volia una viticultura respectuosa amb el medi i per això va començar la conversió de les diferents parcel·les de la finca a l’agricultura ecològica. Ara el 100% del conreu i també l’enologia del Celler estan certificats pel CCPAE, m’explica en Domènec.”

Abans d’arribar-hi en Domènec fa una parada per situar-me millor i em desgrana els diferents elements del paisatge que ens envolta: els Pirineus, amb el Canigó al fons, la Serra de l’Albera, el Cap de Creus, el Montgrí i el Mar. “El primer lloc on els romans van plantar vinya a la Península” en diu. “La tramuntana, ho veus baixa per aquí, refresca la vinya i fa que estigui més sana i els sòls, ja ho veus, granítics que van desfent-se per formar aquest sauló que fa que la terra dreni molt bé”, remarca.

La vinya Quinze Roures
Aquesta és la parcel·la de la que farem el seguiment, una garnatxa blanca o com es coneix a l’Empordà, lledoner blanc, encara jove, en espatllera i en un racó que queda una mica amagat per l’orografia dels turons i retallat per petites clapes de bosc. D’aquest tros en surt el lledoner blanc que forma part del Quinze Roures. Quan arribem a la vinya ens trobem el tractorista que va fent passades per deixar la coberta vegetal alternada entre les rengleres de ceps. Enguany la coberta vegetal creix generosa i s’ha de controlar buscant l’equilibri entre la biodiversitat microbiana i de microfauna que comporta i les necessitats dels ceps, m’explica.

L’Anyada 2025
Malgrat disposar de reg de suport, les pluges de tardor-primavera s’han notat i agraït al vinyer i el seu entorn: arbres, animals, plantes i pous patien en extrem per més de dos anys de sequera i ara, tant en superfície com al subsòl les coses pinten molt millor. Es recuperen vinya, bosc i aqüífer. La vinya té un aspecte magnífic i els pàmpols verdegen amb una sanitat plena-
“Aquí a Vilajuïga i a altres zones de l’Alt Empordà hem patit dues pedregades aquesta primavera però no van ser massa fortes i la vinya encara estava desvetllant-se, o sigui que no ha fet mal”, em diu en Domènec. Esperem que no faci cap desgràcia i tindrem una collita molt bona.
Quan acabem, en Domènec treu una ampolla del Quinze Roures fresqueta, una mica de fruita seca, un parell de copes i ens entaulem sota els arbres amb el ventet i aquest paisatge de somni gaudint de l’equilibri, la delicadesa i la frescor d’aquest vi deliciós. Un final rodó.

Saber-ne més?
web: espeltviticultors.com/
instagram: instagram.com/cellerespelt