Poboleda/redacció, 11 de març de 2025.

Hem quedat amb en Salvador al Mas Sinén, al bellíssim paratge de Coma de Cases de Poboleda. Un amfiteatre natural de costers i terrasses de vinya clapejats per boscos i amb unes vistes precioses cap al massís del Montsant. Quan arribo fa poca estona que ha parat de ploure i fa goig veure i sentir la remor de l’aigua que baixa pel Siurana i tot de rierols que van trescant des dels turons. El camí que mena de Poboleda al Mas Sinén, com sempre, impecable malgrat les pluges gràcies a la cura que el mateix Salvador en té durant tot l’any.

Veig en Salvador que baixa des de dalt de tot de l’amfiteatre després de fer-hi una ullada per comprovar com de bé l’hi ha anat la pluja. Tot just ens saludem que arriba una furgoneta per un carregament que marxarà cap a Suïssa i en Salvador no podrà estar ara per mi. “Hauria d’haver vingut al migdia i no ara a les 9” em diu amoïnat. Cap problema, aprofito per fer una passejada pels volts del celler i gaudir de veure aquesta terra reviscolada després del patiment dels darrers tres anys de sequera. Un miracle: verd i groc, roig de les primeres roselles vinclades pel pes de les gotes de pluja i l’aigua transparent que s’escorre entre mil i un trossos de llicorella.

Quan el carregament emprén el camí cap a Suïssa en Salvador me’n fa cinc cèntims: anyada 2018, embotellada en plena incertesa de la pandèmia i fins ara afinant-se al repós del Celler. “Ara estan a punt aquests vins, em diu i encara milloraran els anys vinents. Són vins del Priorat i la llicorella i la vinya en fan uns vins òptims per a l’envelliment, tot mantenint la frescor i la fruita, conclou cofoi”.

Coma de Cases
Ara que el Priorat ha adoptat la classificació dels “Noms de la Terra”, delimitant perfectament els diferents terroirs de cada Vila, podem dir que el Mas Sinén forma part de la partida de Coma de Cases. Tot i que la finca la conformen un total de 20 hectàrees, nosaltres en seguirem 2 parcel·les petites, una de garnatxa i l’altra de carinyena, ambdues en coster i en vas.

La vinya de més avall, tocant a l’entrada del mateix celler és la de garnatxa i al no haver-la llaurat ens brinda una imatge de postal amb els verds i grocs de les ravenisses entre les fileres de ceps. Es tracta d’un coster suau, amb ceps arrapats al terra: “fem com els avis i pares, ceps no massa alts perquè resisteixen millor la sequera i perquè cerquem poca producció i alta qualitat en els raïm”.

La vinya no té reg de suport però en Salvador m’explica que l’any passat els va fer una mínima aportació de les basses que té a la finca perquè sinó la sequera en comprometia la mateixa vida de la planta. Enguany la cosa ha canviat de dalt a baix: “l’any passat va ser molt dur, però la tardor va ser plujosa, amb 150-180 litres segons l’indret i, tot i que desembre-gener-febrer han estat molt secs, el cap de setmana del 8-9 de març han caigut 60 litres d’aigua aquí al Mas Sinén, més uns 10-15 aquesta passada matinada d’avui dimarts 11” m’explica. Una joia de temps perquè ha caigut sense pressa i la terra ho agraeix.


L’Anyada 2025
Els sols d’aquí són pura llicorella esmicolada, amb un pam de terra fins trobar ja la roca mare.
La vinya de garnatxa en vas i estacada no l’han llaurada enguany; la de carinyena – més jove- l’hi han fet una llaurada amb animal. En Salvador m’ensenya uns vídeos de la llaurada en el coster més pronunciat de la carinyena; certament, una feina meritòria tant per l’home com per les mules. En les dues parcel·les els ceps no massa alts perquè la saba treballi menys i augmenti la seva resiliència en calorades i sequera. “Deixem 4-5 brocades per ceps, amb un o de vegades 2 borrons: volem qualitat i no quantitat, res de pistoles ni podes per anar a fer més quilos. Aquests ceps produeixen 1-1,5 kg de mitjana, però de qualitat excel·lent, si algun es massa productiu es descarrega perquè cerquem l’equilibri sòls-planta-fruit. Això és el que volem” diu somrient. 
L’any 2024, la qualitat del raïm va ser excel·lent però els quilos veremats van quedar-se a la molt per sota d’una anyada normal em diu ell.
 
Ens enfilem després coster amunt fins on comença el tros de carinyena. Llaurada aquest hivern i aprofitant la feina hi ha incorporat compost orgànic fet pel mateix Salvador. De nou, ceps volgudament baixos, arrapats gairebé a la llicorella, per fer una carinyena meravellosa que podreu trobar en el cupatge del seu vi “Clos“. Des de dalt veiem el Mas i el petit Celler que amb els anys ha anat creixent amb la feina i les il·lusions de la Conxita Porta i en Salvador Burgos, una història d’amor entre dues persones i una història d’amor a la terra del Priorat.

Saber-ne més?
web: https://massinen.com
instagram: https://www.instagram.com/mas_sinen/