Batea/Redacció, 14 d’agost de 2024

Amb en Marc Filella anem cap al Mas de Cabrera, ja al terme de Gandesa, on hi tenen les vinyes, totes en secà estricte i majoritàriament velles i en vas. Seguirem la parcel·la de garnatxa blanca, en got i amb uns sòls franc-argilosos que ara presenten un aspecte humit per la plugeta que ha caigut aquesta passada matinada. Poca cosa, però més val això que res.

Enguany ha segut un any, un més d’aquesta sequera que arrenca el 2021 i que aquí , com al Priorat o les Garrigues, encara no s’ha acabat. Pateixen les vinyes, i ara ja pateixen més les velles, d’arrels profundes que es troben amb un subsol eixut després de mesos o mesos sense pluja abundosa. En Marc m’explica que aquest sòls tenen una gran tendència a compactar-se durament i llavors no deixen que s’oxigeni la terra i per això cal passar-hi la rella periòdicament.
Fan un viticultura regenerativa i ecològica, amb tractament mínims que gràcies al clima sec i ventilat pel cerç i el garbí, es poden estalviar moltes vegades, com en aquesta anyada 2024.

A la poda de l’hivern acostumen a deixar 4-6 brocades però enguany han optat per deixar-ne menys, unes 2-3, perquè la vinya acumula molt de patiment per la manca de pluges. Tampoc han despampat ara a l’estiu i en Marc m’explica que amb un creixement al voltant d’uns 60 cm no ha fet falta i a més ha ajudat a protegir els gotims de la insolació que es dóna aquí a la Terra Alta.

Pel que fa a les previsions de verema, en Marc va fent el mostreig pel tros i es sorprèn perquè malgrat l’absència de calorades fortes, la darrera setmana el raïm ha començat a madurar més acceleradament. “Em pensava que en teníem per 2 setmanes però crec que haurem de començar la setmana vinent” em diu mentre veu que els sucres dels grans de raïm ja li assenyalen al voltant dels 12º. Si el temps segueix així i no fa cap barbaritat, la verema serà minsa però d’una qualitat excel·lent. Ho seguirem 🙂 !


Celler Alimara, una passió britànica

Els britànics tenen un llarg historial com a inversors en vinyes arreu del món, amb la finalitat d’alimentar el seu insaciable apetit pels vins de qualitat. Alguns dels grans cellers de Bordeus conserven encara els noms originals dels antic propietaris britànics, tal com passa a moltes cases de vins de Porto i Xerès.

The McLeods
Andy i la seva dona Ali, van començar a interessar-se pel món del vi des de ben joves gràcies als seus pares. El pare d’Andy treballava en una empresa encarregada de gestionar aeroports, passant molt de temps viatjant pel món, gaudint de sopars gourmet amb grans vins, cosa que li agradava molt compartir amb la seua família. Els estudis universitaris de l’Andy a Califòrnia i a França els van permetre viure de ben a prop el món de l’enologia.

Per tal d’alimentar el seu amor per aquest món, Andy va realitzar un curs d’enologia en la UC Davis, i de fet, tota la família McLeod té algun títol relacionat amb l’enologia a través de WSET. Quan es van traslladar a Meadowgrove, a la zona rural d’Oxfordshire, en 2001, van plantar en el jardí de sa casa 0,2 hectàrees de raïm amb la intenció de fer el seu propi vi.

Quan Rob, el fill gran del matrimoni, i la seua dona Elena van descobrir l’encant i el gran potencial per a l’elaboració de vi de la Terra Alta, van decidir invertir en algunes vinyes conjuntament amb els seus pares i la seva germana Isobel. Dos anys més tard, després d’aprendre més sobre com funcionava la indústria vinícola local, van decidir invertir en un celler, el que hui en dia es coneix com Celler Alimara.
Així que, bàsicament, aquesta és una història sobre una família britànica que va decidir venir al sud d’Europa per a poder produir el seu propi vi i beure’l durant els gelats i humits hiverns al nord. La bona notícia és que aquesta vegada hi ha suficient vi per a compartir-lo amb tothom!


Saber-ne més ?
>> http://celleralimara.com/
>> https://www.instagram.com/celleralimara/